La Boscana

El plaer de la sobretaula

La sobretaula ha sigut i continua sent un element indispensable de la nostra cultura. I no només de la cultura gastronòmica, que també, sinó la de les relacions socials. És veritat que el ritme de la vida quotidiana sovint ens priva d’aquest plaer, però, siguem sincers, sempre que un pot, la fa.

Anys enrere, quan el nucli familiar era més nombrós del què acostuma a ser avui dia, la sobretaula era el moment de reunió de tots els i les membres de la llar. Era el moment que tenien els infants per explicar les anècdotes escolars -en cas que es tractés d’una família benestant- o del dia a dia, en què s’explicaven les notícies que corrien pel poble que a vegades es convertien en simples rumors, o si més no, era quan es passava revista de la vida personal dels veïns del barri.

La sobretaula d’avui dia continua sent això, un punt de reunió entre els membres d’una família. És el temps que passem asseguts a taula quan ja hem acabat de menjar o quan estem als postres i conversem alhora que el nostre estómac avança feina fent la digestió. I el mateix fem als restaurants quan arriba l’hora dels cafès i els licors -i pels fumadors, el moment de fer el cigarret-. La veritat és que, tenint en compte que la nostra cultura apunta al dinar com l’àpat principal del dia amb una mitjana de 2 plats, beguda i postres, tornar a la feina sense haver fet un descans resulta difícil per aquells que ho han de fer.

És precisament per aquest motiu que els principals noticiaris de la televisió comencen entre les 14:30h i les 15:00h. Per no parlar de les sèries televisives, el final de les quals podria coincidir amb el final de la sobretaula.

Aquesta és una tradició podríem dir única a Europa. Hem vist com recentment algunes notícies reflectien el desig d’alguns, sobretot de multinacionals que tenen tractes amb països estrangers, de modificar l’horari laboral espanyol, que precisament s’adapta a l’horari en el qual realitzem els àpats. Països com Regne Unit o França adopten el sopar com a àpat principal del dia i l’acostumen a fer entre les 18h o 19h. Per tant, el dinar, que tindria lloc entre les 12h i les 13h, es converteix en un sandvitx que els permet reincorporar-se a la feina tan bon punt acaben de menjar.

I tu? Creus que s’han d’adaptar les hores dels àpats a la jornada laboral o la jornada laboral als àpats? Deixa’ns un comentari amb la teva opinió.

 

Comunicació La Boscana