roser

La Roser

Mare Roser, àvia Roser, amiga Roser, mestra Roser, treballadora Roser… Durant tot el cap de setmana, les xarxes socials de La Boscana i el Resquitx han tret foc, tot rebent innombrables felicitacions cap a la Roser Daniel després que l’associació APLleida li hagi lliurat el Premi en l’àmbit de la Restauració, en una espectacular gala que va tenir lloc divendres al vespre a la Seu Vella.

Per això, i primer que tot, agrair a APLleida que hagués pensat en la Roser Daniel. De vegades, les persones que fan les coses més meravelloses del món són les que tenim molt a prop de nosaltres.

Que des de La Boscana parlem bé de la Roser pot semblar gratuït perquè és la mare dels germans Castanyé. Però mentiríem si no diguéssim que són moltes les persones que li reconeixen la seva tasca, dia i nit, per tirar endavant sense descans projectes engrescadors, plens d’il·lusió i entusiasme.

La Roser ha estat i és per als seus tres fills la seva inspiració vital. Les mares són increïbles, amb força i coratge per  fer força en els moments més difícils, però la Roser és, sense cap mena de dubte, un cas molt especial. Els fills ho saben i aquestes línies també són un homenatge per tota l’entrega i amor que ha tingut cap a ells.

Encara avui és el far que els indica el camí que han de seguir. Perquè la lluita continua, els germans Castanyé en són plenament conscients, i la Roser, a la seva vora, els ajudarà sempre a escollir el bon camí.

Podríem dir moltes coses més, segur, però volem acabar redefinint el lema de La Boscana i completar-lo:“Espai únic, cuina única, equip únic… Roser única”

Gràcies per tot, Roser!

Share on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0