La Boscana

La història d’un tomàquet de l’hort de La Boscana que volia ser un te

Temps era temps, o potser no fa tant, dins de l’immensitat del verd Boscana dels jardins del complex, hi havia un petit hort ple de vida, colors i petits sorolls que ningú detecta. Avui us explicarem l’història d’una una petita plantació de tomateres que residia a l’hort d’un dels millors restaurants del país.

A l’hort tots hi eren benvinguts, des de la família dels pebrots i enciams fins a les herbes aromàtiques o varietats de verdures i hortalisses poc comuns. Tot i així, estava clar que les aspiracions de les nostres hortalisses i verdures no eren les mateixes…
– Jo vull ser una bona escalivada! – deia el pebrot.
– A mi m’agradaria ser un mojito! – exclamava la menta des del seu raconet.

– Doncs jo vull ser un te de tomàquet amb el seu sofregit! – Afirmava el més xic de la família dels tomàquets.

– Alça! No pot ser! No pots ser un te, no se’n fan de tes de tomàquet! – Van manifestar la resta d’hortalisses i verdures.

– Perquè no? Jo he sentit nomenar moltes vegades al Joel i a la Mari Àngeles que els tomàquets que facin més goig els escolliran per elaborar el te de tomàquet del Gran menú Germans Castanyé. – assegurava el petit tomàquet.

Després de divagar una estona amb les aspiracions de totes les hortalisses, verdures i herbes aromàtiques de l’hort, la família del petit tomàquet es van reunir en petit comitè per parlar de les inquietants aspiracions del benjamí de la família.

– Com és que vols ser un te, fill meu? – es manifestava la mare tomàquet amb un fil de veu.
– I per què no? – va reclamar amb força la petita tomaca.

– Doncs perquè normalment la comesa dels tomàquets és acabar sent una bona salsa, guarnir les millor amanides o bé sucar les millor llesques de pa. Però això de ser un te, no ho havíem sentit mai fill meu! – deia el pare tomàquet amb certa preocupació.

Seguidament, i després d’aquesta conversa tan estranya per a la majora de tomàquets de la plantació es va formar un gran rebombori per l’hort. Totes les hortalisses es qüestionaven el seu fi dins de la cuina. El petit de la família dels tomàquets els va convèncer de que avui en dia a la cuina de La Boscana tot és possible. Ell sabia que el Joel, que era un gran xef, i la resta d’equip del restaurant eren capaços de transformar qualsevol ingredient per incloure’l dins d’una de les fantàstiques receptes innovadores, però molt arrelades a la tradició, del guardonat restaurant.

I el temps va anar passant, els dies corrien i el petit tomàquet es va fer ben gran i vermell. L’equip de La Boscana anava apareixent per l’hort, regava, podava, repassava amb cura totes les fileres del petit oasi hortícola per a que tot anés com la seda i poder recol·lectar així una bona collita per elaborar els millors plats pels inquietants paladars dels comensals que passen per l’establiment.

I va arribar el dia, el GRAN dia, el Joel li va dir a la Mari Àngeles, enginyera agrònoma i cap de sala de La Boscana, que anés a collir els tomàquets més macos per elaborar el te de tomata del menú degustació. Aquell dimecres La Boscana tenia la reserva d’un grup de 6 comensals que volien degustar el gran menú Germans Castanyé i havia de començar la mise en place.

– De acuerdo, escogeré los mejores tomates de nuestro huerto para hacer nuestro te. – va contestar-li.

Així que dit i fet, la Mari Àngeles juntament amb part de l’equip de cuina es van acostar a la plantació, era l’hora d’escollir els millors tomàquets.

Instants abans, l’hort era un reguitzell d’emocions i crits, sensacions a flor de pell…

– M’escollirà a mi que sóc el tomàquet més gran i bo de la tomatera.

– No, a mi que sóc el més vermell!

– A mi que sóc el més madur!

El petit tomàquet restava callat, confiant amb les seves possibilitats de ser un dels escollits. Ell creia fermament amb el que era, gran, madur, vermell, gustós, etc. Sabia que tenia tot el que calia tenir per ser un dels ingredients de la sorprenent recepta. La confiança en si mateix i el rigorós criteri dels professionals de la cuina van fer que el nostre, ja no tan petit tomàquet, fos un dels escollits.

Així va ser… De l’hort a la cuina! Desprès d’una acurada mise en place, unes tècniques culinàries aplicades, una cocció determinant i una presentació meravellosa… arriba el te de tomàquet a la taula dels expectants comensals.

Vols provar aquesta recepta? Recorda que hi ha més tomàquets al nostre hort esperant la seva oportunitat de convertir-se en un dels nostres plats…

Reserves a La Boscana Restaurant: 973 56 55 75 / reserves@laboscana.net
Reserves a La Boscana Banquets: 973 71 10 80 / laboscana@laboscana.net

Comunicació La Boscana.

Share on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn7