La Boscana

Hola! Sóc la Bosca de La Boscana

Ser una euga que viu a La Boscana té certs privilegis, ho he d’admetre. Aquí porto una vida reposada, tranquil·la, de ben segur que és molt diferent a la que porten molts dels meus companys d’espècie. Passeigs matinals, nits a la fresca, bon menjar, moviment de gent amunt i avall…

No sóc la única habitant d’aquí, però he de dir que sí que sóc la més gran. Comparteixo jardins amb els companys de l’estany, el Lucas i la Pita són una parella d’ànecs encantadors, l’Oggun i la Bella són la parella de cignes, també hi ha una bona colla de  granotes i fins i tot alguna tortuga forània que se’ns cola cap aquí dins. També comparteixo aquest petit oasis verd amb tot l’equip de gallines ponedores del galliner i amb el Nuk, el gos rinxolat del Joel i la Mari Àngels.

Visc molt bé, d’ençà que van comprar la finca de La Boscana i van venir a buscar-me a l’associació eqüestre vaig saber que aquí hi estaria molt bé. El meu pelatge és blanc i contrasta moltíssim amb el color ‘verd Boscana’ (hi ha tants tons de verd aquí… que millor sintetitzar-ho tot en un) però sempre em tenen ben arreglada, per si venen visites…
Em podria definir com un animal tranquil, carinyós i sobretot… (això em pot) sóc molt i molt xafardera! M’agrada saber tot el que passa per aquí la finca. Clar! He de vigilar que al Joel i a la Mari Àngels estiguin bé, que les visites que venen es portin bé i que tot estigui al seu lloc.

bosca

He de dir que tinc una vida ideal. El meu cap de setmana comença el dilluns a la tarda (com la resta d’equip de La Boscana eh!). Tanquen portes i a mi ja em deixen campar a la meva! A vegades el Joel em ve a buscar abans d’anar a dormir i em tanca a dormir a dins de la quadra, però ara que és estiu moltes nits dormo a la fresca, que si està millor!

Dimarts que hi ha el restaurant tancat, tinc temps per inspeccionar tots els raconets tan bonics de la finca, mirar que tot estigui en ordre i que el Joel i la Mari Angels descansin! (Ells són molt treballadors i a vegades, fins i tot els dimarts, els veus tancats a la cuina intentant preparar nous plats, pensant noves idees per sorprendre als comensals que venen al restaurant o posant a punt temes pendents enrederits).

M’agrada saber què fan els humans que volten per aquí. Si el Joel va a donar un volt pels jardins per mirar que tot estigui bé, jo l’acompanyo. Si la Mari Àngels va a l’hort a donar una ullada a les tomateres, jo també hi vaig. Si venen visites i jo volto per fora, com que sóc molt ben educada, vaig a donar la benvinguda. I ara que hi penso… Encara recordo quan feien les obres del restaurant, jo també estava allí vigilant, no fos cas que algú es despistés i no s’acabessin les obres a temps.

boscaaa

I els dimarts al vespre, quan el Joel s’asseu al porxo de casa seva a llegir una estona, jo m’ajec al seu costat. M’agrada acompanyar-lo i prendre la fresca amb ell mentrestant ell fa coses d’humans i jo reposo amb companyia.

La resta de la setmana només m’obren a primera hora del matí per fer el passeig matutí i quan ja han tancat portes per a que faci un tom i prengui la fresca. La resta de dia estic al meu tancat i si sento que passen el Joel i la Mari Àngels per allí al costat, els crido per a veure si cola i m’obren una estona més…

Podria explicar-vos mil històries més, ja ho veieu, no paro! En una altra ocasió potser… ara sembla que ve el Joel cap aquí. Vaig a treure el cap, a veure si em deixa sortir a fer un vol!

 

Comunicació La Boscana.

Share on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn8